Alan Pitronello. Entrevista a l'autor de Vents de conquesta

Alan Pitronello va néixer a Viña del Mar, Xile, el 1986, té orígens italians i ha viscut a Argentina, Bèlgica, Itàlia, Suïssa i Espanya. Va estudiar Història i Geografia a la Universitat de València, on es va especialitzar en Història Moderna. Va ser guardonat amb el VIII Premi de Novel·la Històrica d'Úbeda per La segona expedició i també ha format part del jurat. En aquesta entrevista ens parla del segon títol que publica, Vents de conquesta. Li agraeixo molt el temps i l'amabilitat que m'ha dedicat.

Alan Pitronello — Entrevista

• ACTUALIDAD LITERATURA: La teva nova novel·la porta per títol Vents de conquesta. Què ens comptes en ella i d'on va sorgir la idea?

Alan Pitronello: Aquesta és la meva segona novel·la després La segona expedició, amb què vaig tenir l'honor d'obtenir el VIII Premi de Novel·la Històrica d'Úbeda. Vents de Conquesta continua la deixalla del procés de conquesta. La idea sorgeix de la meva passió pel segle XVI i el meu interès per narrar el llegat hispànic a Amèrica mitjançant una novel·la de viatges i d'aventures. Jo he nascut a Xile, la meva família prové d'immigrants italians i espanyols i compartim arrels mestisses. La història de la conquesta, dura i sagnant, i de vegades fins i tot cruel, ens pertany a tots.

• A EL: Et pots remuntar a aquest primer llibre que vas llegir? I la primera història que vas escriure?

AP: De nen recordo haver llegit L'illa del tresor, de Stevenson i algunes novel·les de pirates adaptades de Salgari. No era gaire de còmics ni còmics. El gust per la lectura em va venir després, a l'adolescència, amb els jocs de rol, les novel·les de fantasia i aquestes coses.

Sobre la primera cosa que vaig escriure, va ser per iniciativa de la meva mare. Em va demanar que redactés un diari, perquè recordés les coses que em passaven a l'escola. Encara ho conservo.

• A EL: ¿Un escriptor de capçalera? Pots escollir més d'un i de totes les èpoques.

AP: Stefan Zweig. Per mi és el mestre de la narració, de saber comptar amb honestedat i simplicitat la complexitat de l'ésser i l'existència humana. Sempre hi torno per aprendre a descriure sentiments. Considero El món d'ahir una lectura obligatòria. També tinc una llista d'autors llatinoamericans com Cortàzar, García Márquez o Bolany, Entre d'altres. 

• A EL: Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear?

AP: M'hauria agradat conèixer a la Maga de Rayuela, la novel·la de Juliol Cortàzar. Espontània, esbojarrada, fumadora, una mica innocent, metafísica. M'hauria agradat veure la seva silueta creuar el Pont des Arts. Sobre això, un personatge que m'encanta i m'hauria agradat crear és el capità Jack Aubrey, de les novel·les de Patrick O'Brian. M'hauria divertit molt.

• A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir?

AP: Per escriure necessito música ambiental i una tassa de cafè. Per a la llegir surto de casa, a una cafeteria, a un parc. No acostumo a llegir i escriure al mateix lloc.

• A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho?

AP: M'agrada escriure molt d'hora al matí, a la meva taula de sempre.

• A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin?

AP: La novel·la contemporània, la novel·la negra, el realisme màgic. També m'agrada el assaig.

• A EL: Què estàs llegint ara? I escrivint?

AP: Estic llegint Poeta xilè, d'Alejandro Zambra, mentre en preparo una nova novel·la històrica. També escric una altra novel·la més contemporània.

• A EL: Com creus que està el panorama editorial i què et va decidir a tu per intentar publicar?

AP: El panorama editorial sempre ha estat complicat, tant per a autors com a lectors i llibreters. El volum de novetats és tan gran que moltes vegades es passen per alt grans obres que no tenen l'atenció que mereixen. Jo creia en la meva història i vaig posar tot el meu afany a intentar polir-la i acabar-la. Com que era un autor novell, em van aconsellar enviar-la a un premi perquè fos valorada per un jurat. Vaig tenir la sort de guanyar i que la meva novel·la fos publicada per Ediciones Pàmies.

Sempre animo els qui escriuen i encara no han publicat, que segueixin creient en les seves històries i que no desisteixin. Si una història és bona i està ben escrita, tard o d'hora apareixerà un editor que hi cregui.

• A EL: Et està sent difícil el moment de crisi que estem vivint o podràs quedar-te amb alguna cosa positiva per a històries futures?

AP: Bé, els mitjans de comunicació ens mostren una realitat incompleta. Tot i els fets terribles que estan succeint, com la guerra d'Ucraïna, jo veig una majoria de la societat més conscient dels problemes, més cohesionada i solidària, amb ganes de canviar les coses. Potser està pecant d'optimisme, però tinc molta esperança a l'ésser humà i en la capacitat de superar els grans reptes.