Fotografia: web d'Àfrica Vázquez Beltrán.
Àfrica Vázquez Beltrán és de Saragossa i es va llicenciar en Història. Va publicar la seva primera novel·la sent molt jove, als disset anys. Porta ja vint-i-una que són de literatura juvenil i adulta de diferents gèneres com el fantàstic, històric, romàntic o de ciència ficció. Se la coneix també per Àfrica Ruth, nom amb què ha signat títols com El jove del param o Després del monsó. També s'ha dedicat a la divulgació de la lectura tant a col·legis i altres centres educatius o en projectes com a Ficció Express. I també dóna tallers d'escriptura per a joves i adults. La seva darrera novel·la presentada és de gènere històric i es titula El silenci de Berlín, que va obtenir el Premi CREAR 2019. Li agraeixo molt el seu temps i amabilitat per aquesta entrevista on ens en parla i de diverses coses més.
Àfrica Vázquez Beltrán— Entrevista
- ACTUALIDAD LITERATURA: La teva nova novel·la porta per títol El silenci de Berlín. Què ens comptes en ella i d'on va sorgir la idea?
ÀFRICA VÁZQUEZ BELTRÁN: Conto la història fictícia d'una mestra ària que, en plena expansió del nazisme, es resisteix a formar part del règim. La idea se'm va acudir mentre estudiava la carrera d'Història, em preguntava com devien sentir-se els alemanys que no eren nazis a l'època de Hitler. La novel·la pretenia ser una resposta, però al final només em va suscitar més interrogants.
- A EL: ¿Et pots remuntar a aquest primer llibre que vas llegir? I la primera història que vas escriure?
AVB: No recordo el primer llibre que vaig llegir, però sí les primeres històries que vaig sentir: me les explicaven els meus pares abans de dormir quan era petita. Després vaig començar a ensumar a la biblioteca de la meva germana gran i vaig conèixer a Enid Blyton, Miquel Ende, María Gripe… El meu primer intent de novel·la va ser als deu anys i parlava d'una espanyola que fugia a Rússia després de la Guerra Civil i es convertia en ballarina de ballet.
- A EL: ¿Un escriptor de capçalera? Pots escollir més d'un i de totes les èpoques.
AVB: Quina pregunta tan difícil! Em quedaré amb Laura Gallego perquè va marcar la meva adolescència.
- A EL: Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear?
AVB: Kvothe de El nom de vent y Jean Valjean de els miserables, Respectivament.
- A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir?
AVB: Cap, la veritat és que sóc força tot terreny. Per circumstàncies personals, he arribat a escriure més de la meitat d'una novel·la amb el mòbil, en un grup de WhatsApp on només hi era jo.
- A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho?
AVB: Si puc triar, m'encanta escriure quan estic de vacances a la muntanya o al camp.
- A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin?
AVB: Llegeixo i escric (o planeig escriure) gairebé tots els gèneres, però crec que els meus favorits són la novel·la histórica, La novel·la fantàstica i la novel·la juvenil contemporània.
- Què estàs llegint ara? I escrivint?
AVB: Acabo d'acabar de llegir El lladre, de Megan Whalen Turner, i estic escrivint el tercer llibre d'una trilogia titulada El clan sense nom. Tot fantasia!
- A EL: Com creus que està el panorama editorial i què et va decidir a tu per intentar publicar?
AVB: crec que Internet i les xarxes socials han canviat el món editorial, de vegades per bé i altres per mal. Jo al principi no creia que em pogués dedicar professionalment a l'escriptura, però escrivia tantes històries, i tan diferents entre si, que em vaig dir que no perdia res per tastar.
- A EL: Et està sent difícil el moment de crisi que estem vivint o podràs quedar-te amb alguna cosa positiva per a històries futures?
AVB: A mi la feina m'ha ajudat des del principi de la pandèmia: les històries sempre han estat un refugi per a mi, i espero que segueixin sent-ho en el futur.