Heinrich Heine moria a París un dia com avui de 1856 i va ser un dels més destacats poetes i assagistes alemanys de la seva època. N'hi ha que ho consideren, al costat de Goethe, El màxim representant de la lírica alemanya. Avui, en la seva memòria, va una selecció de 6 dels seus poemes.
Heinrich Heine
Va néixer a Düsseldorf en 1797. Va publicar el seu primer llibre en 1822, titulat poemes. Quan va acabar la carrera de Dret va decidir dedicar-se de ple a escriure. En la seva obra hi ha la gran influència que va exercir en ell el filòsof Wilhem F. Hegel i també va ser amic de Karl Marx. D'aquesta època més filosòfica és una de les seves més famoses obres, Llibre de cançons.
Més tard, el 1827, va fer un viatge a Anglaterra i Itàlia i va acabar establint-se en París en 1831. Va ser allà on va escriure els seus poemes satírics, Alemanya, un conte d'hivern y Romancer en 1851. Pòstumament, ja en 1869, es van publicar les seves Últims poemes. Aquesta és la meva selecció de 6 d'ells.
6 poemes
El cavaller ferit
El cavaller ferit
Moltes històries he sentit;
cap, com aquesta, cruel:
un gentilhome ben nascut
està d'amor malferit,
i la seva dama li és infidel.
Per infidel i per traïdora,
a la qual insensat adora
hauria de menystenir;
qual flaquesa infamadora
el seu propi dolor mirar.
Voldria moure querella
cridant a la justa així:
«Estimo una bella donzella;
qui trobi falta en ella,
surti i tancament contra mi ».
Potser tots callarien;
però no el seu neguit:
i a la fi les seves armes haurien
que ferir, si lluitar volien,
seva miserable cor.
la diana
Bat sense por el tambor,
I abraça la cantinera:
Heus aquí la ciència sencera;
Aquesta, de el llibre millor,
És l'accepció veritable.
Que del teu tambor el soroll
Desperti a el món adormit:
Toca amb ardor diana.
Endavant, sempre alçat!
És la ciència sobirana.
De Hegel és el profund
Sentit més acabat;
Ho vaig aprendre, i està provat:
Sóc un noi de món,
I un tambor aprofitat.
S'estimaven amb frenètica passió
S'estimaven amb frenètica passió;
ella era una prostituta; ell un lladre;
quan ell forjava alguna malifeta,
es trobava ella al llit, i reia.
Passava el dia en vaga i sense afany,
i la nit en els braços de l'galant;
quan se'l va endur la policia,
de la balconada el mirava, i reia.
Ell, de la presó, li va manar dir
que no podia sense el seu amor viure;
a un costat i altre costat ella movia
el cap tafanera, i reia.
A les sis el van penjar; a l'sonar
les set, el van portar a enterrar;
quan donaven les XNUMX:XNUMX el mateix dia,
ella s'emborratxava, i reia.
Somnis
Vaig somiar un cop amb ardents amors
amb bells bucles, murtes i resedas
dolços llavis i paraules acerbes
tristos melodies de tristos cançons.
Dispers i inert ha molt està el meu somni
dispers està ja el més estimat a somni
només queda en mi el que algun dia
amb indòmit ardor vaig vessar en tendres rimes.
¿Quedes tu, òrfena cançó?
Disípate igual i busca el somni que ha molt vaig perdre
i si ho trobes salúdalo per mi.
A la volàtil ombra li envio una alenada volàtil.
Posa en el meu pit, nena, posa la mà
Posa en el meu pit, nena, posa la teva mà.
No sents dins lúgubre inquietud?
És que en l'ànima porto un artesà
que es passa clavant el meu taüt.
Treballa sense descans tot el dia;
i en la nit treballa sense parar;
que acabis aviat, mestre, la meva ànima anhela,
i em deixis en calma descansar.
Ah, senyora Fortuna! inútilment
desdenyosa et mostres. Els teus favors
conquistaré amb ànim valent
com tots els braus lluitadors.
A la renyida lid cauràs domada;
ja forjo el jou a què seràs junyida;
però a l'veure't als meus plantes desarmada,
sento al cor mortal ferida.
La vermella sang brolla en llarg riu
i el dolç buf de l'vital alè ...
i quan el triomf que anheli, ja és meu,
cedir les meves forces i morir em sento.
Després de Goethe, per a mi és el millor poeta alemany al costat Holderlin. a l'acarona alçada.