Goretti Irisarri i Jose Gil Romero. Entrevista als autors de la traductora

Goretti Irisarri i Jose Gil Romero-Entrevista 

• ACTUALIDAD LITERATURA: la traductora és la vostra nova novel·la. Què ens compteu-hi i d'on va sorgir la idea?

JOSE GIL ROMERO: La novel·la fabula amb el que va poder passar en els vuit minuts de retard amb que el El tren de Franco va arribar al trobada amb Hitler a Hendaia. A partir d'aquest fet real desenvolupem una història d'amor i de suspens, protagonitzada per una traductora, Una dona que no és valent, que no vol sinó viure tranquil·la, i que es veu involucrada en una trama d'espionatge.

Goretti Irisarri:  Ens fascinava la idea de col·locar a la protagonista vivint un munt d'intrigues en aquest tren a tota velocitat, és una imatge bastant cinematogràfica i de seguida vam pensar en Hitchcock, En aquests peliculones que comences a veure i no et deixen anar.

• A EL: Us podeu remuntar a aquest primer llibre que vau llegir? I la primera història que vau escriure?

GI: En el meu cas vaig començar per Tolkien, el hòbbit, O al menys és el primer llibre que recordo. Va ser com descobrir una droga i ja mai vaig parar.

JGR: Llegir probablement algun llibre de els Cinc, Que la meva germana tindria en la lleixa. Però sens dubte el que va marcar la meva infància, i diria que la meva vida, va ser el Home, de Carlos Giménez. I escriure ... segurament el guió d'algun d'aquells còmics que dibuixava d'adolescent, Que eren històries de terror amb monstres, molt influenciat pel els estrangers de James Cameron i pels efectes especials de les pelis de David Cronenberg.

• A EL: ¿Un escriptor de capçalera? Podeu escollir més d'un i de totes les èpoques. 

JGR: Gore és més llegida que jo (rialles). Però hi ha tants ... García Márquez i Galdós, Horaci Quiroga i Stefan branca, Pérez Reverte i Eduardo Mendoza, Bukowski... 

GI: Vaig a trencar una llança per les noies. Posaria la mà al foc per qualsevol cosa de Sei Shonagon, Virginia Woolf, Marguerite Yourcenar, Susan Sontag o la més famosa surfera, Agatha Christie... 

JGR: Què?

GI: És de debò, Agatha va ser una pionera de l'surf, Hi ha unes fotografies chulísimas d'ella amb la taula agafant onades.

• A EL: Quin personatge d'un llibre us hauria agradat conèixer i crear?

JGR: M'hauria encantat conèixer a l' alienígena que busca Gurb. 

GI: Quina bona pregunta! Doncs m'hagués encantat crear a molt ambigua institutriu de Una altra volta de rosca. I pel que fa a conèixer ... a el capità Nemo, I que em portés a donar una vueltita pels fons de la ria de Vigo, que a l'semblar estar per allà.

• A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir?

GI: Abans d'escriure buscar imatges. Per posar-me amb una escena nova necessito veure imatges que em situïn en el context, Idees gracioses de vestuari, alguna cara particular. 

JGR: Per llegir, no em ve cap al cap ara ... i mira que sóc maniàtic! Ah, sí, mira: sòl comprar bastant de segona mà, doncs no suporto trobar els subratllats d'un altre en un llibre. Es em va la vista a aquests paràgrafs que un altre va trobar interessants i em desconcentra, em desconcentra. El que s'ha dit, un maniàtic (rialles).

• A EL: ¿I aquest lloc i moment preferit per fer-ho?

JGR: Per llegir, sens dubte abans de dormir, a la llit.  

GI: Tinc un gust retorçat per llegir on hi hagi molt soroll, Com el metro. M'encanta la concentració a la qual m'obliga, em submergeixo molt més.

• A EL: Hi ha altres gèneres que us agradin?

GI: M'agrada molt el que es diu literatura de gènere, tant per llegir com per escriure. Per escriure és fantàstic que hi hagi normes que et tanquin, Limitacions com les que defineixen un gènere. Creativament funciona molt millor. Hi ha un documental de Lars von Trier, cinc condicions, Que ho explica molt bé: Von Trier repta a l'autor d'un curtmetratge a rodar XNUMX:XNUMX remakes del seu curt, i cada vegada li anirà posant una condició més dura, més impossible. Però el realment espantós és quan Lars Von Trier li diu que aquesta vegada no li posa cap condició: deixa a el pobre autor desprotegit davant d'un abisme, el de la llibertat total. 

JGR: Gèneres molts i variats, però ... això sí, una altra mania: tot just llegeixo literatura que no sigui espanyola. Em posa nerviós pensar que la traducció que estic llegint no serà perfecta i que això em va espatllar la lectura. És un pensament molt neuròtic, ho sé, i em va divertir molt atribuir a un personatge de la traductora, Que diu alguna cosa així com «Desconfio de la qualitat de la traducció que vagi a trobar-me».

• A EL: Què esteu llegint ara? I escrivint?

GI: Estic llegint La Ruta Emocional de Madrid de Carrere, Reeditat per La Felguera. Emilio Carrere, l'autor de La torre dels set geperuts, va ser un personatge molt peculiar, un poeta decadentista i bohemi, que après la guèrra es va acollir a l'franquisme. És d'aquells literats la ideologia no és fàcil d'etiquetar. en la traductora surt recitant un poema a la ràdio, On era famós. El poema és una lloa als nazis entrant a París, París sota l'esvàstica.

Ens interessava molt mostrar aquest formiguer de l'època, en què no estava tot tan clar com ara i hi havia intel·lectuals que admiraven el nazisme. Per exemple, hi va haver una gran exposició al Cercle de Belles Arts sobre el llibre alemany, que també surt a la novel·la. En fi, aquí estan aquestes fotografies amb grans esvàstiques penjant a les parets de l'Cercle ... La història és la que és.

JGR: Jo estic llegint L'heroi de les mil cares, De Campbell. M'agraden molt els assajos. Llegeixo bastant sobre els mecanismes de la narrativa i tal, per allò de veure si aprenc una mica (rialles)

Respecte del que caminem escrivint, acabem d'acabar una novel·la i estem molt satisfets. Tant de bo puguem donar notícies sobre la seva publicació, d'aquí a poc.

• A EL: Com creus que està el panorama editorial? Creus que canviarà o ho ha fet ja amb els nous formats creatius que hi ha?

JGR: Doncs jo diria que millor que mai i jo diria que pitjor que mai. Vull dir que es publica molt, moltíssim, però en condicions draconianes: els temps d'explotació són curtíssims i la competència és ferotge. Hi ha molta gent bona escrivint llibres magnífics i el lector amb prou feines té temps i capacitat per a triar-los. La majoria dels autors desapareixen pel camí o ni tan sols arriben. I és dramàtic pensar en la quantitat de gent talentosa que està per aquí, desaprofitada.  

GI: També crec que pesa molt el nou enfocament de la ficció audiovisual, en concret de les sèries de televisió, Que s'han tornat més literàries i cuiden més el desenvolupament dels personatges o l'exploració de la narratives. I són una forta competència, Perquè el temps que dediques a veure capítols i capítols d'una sèrie no ho dediques a llegir.

• A EL: Et està sent difícil el moment de crisi que estem vivint o podràs quedar-te amb alguna cosa positiva per a històries futures?

JGR: Són temps durs. Hi ha molta gent patint o que ha patit. Por nostra banda, només podem aportar un cert alleugeriment, una petita sortida a aquest patiment. Una mica d'això es parla la traductora també: de la via de salvació que els llibres suposen per a la gent i, en aquest sentit, la novel·la és tot un homenatge a la literatura. Tant de bo que, encara que sigui per una estoneta, els nostres lectors aconsegueixin evadir-gràcies a nosaltres. Això seria preciós.