Enrique Jardiel Poncela, el poeta. Quatre poemes escollits

Enrique Jardiel Poncela

4 poemes escollits

LA VIDA

Per breu és ... el temps d'un respir;
un llamp; l'encreuament d'una estrella;
un parpelleig; un gaudi; un llamp;
XNUMX germinació; un petó; un tret;
XNUMX do de pit; un brindis; un sospir;
una flor en un gerro; una empremta;
XNUMX:XNUMX amistat; la bellesa d'una bella;
una promesa; un èxit; un ¡t'admiro !;
XNUMX:XNUMX convertir-se en públic un secret;
un passar de cadàver a esquelet;
un naufragi; una rúbrica; una boira;
XNUMX rubor; un crepuscle; XNUMX:XNUMX festa;
un eclipsi; un casament; un sí; una escuma;

MIS RAONS PER PARLAR DE PRISA

Oh! ¡Destino, que regiu el ritme de la meva vida!
Oh! ¡Destinació, que dónes el to a la meva existència!
Diuen que parlo de pressa, qualitat maleïda,
que fa que el radiooient perdi temps i paciència.
Per què no em dones tu la calma necessària
que van tenir Sant Lluís, el Sant Job i Arcadi?
No veus que estic jugant-li la vida a la contrària
cada vegada que em toca conferència a la Ràdio?
Jo, que voldria parlar amb claredat de cel,
pel que es veu, estic sent un as a l'enganyifa,
i, segons és costum en aquesta classe d'asos,
em bereno i paeixo el final de les frases.
Dóna'm tu claredat en la pronunciació
cada vegada que em toqui actuar en l'emissió,
i si no claredat per excitar el riure,
digues-me a el menys la causa de per què parlo de pressa.

***

CARLES ARNICHES
«És el rei de l'sainet» -es xiuxiueja a l'passar-,
i ell passa -llarg i alt- sense sentir ni mirar,
i no mira ni escolta perquè viu en l'altura.
(Cal advertir que té dos metres d'alçària.)
Els actors, el dia que mana convocar-
a «una lectura» nova, s'alegren ipso facto,
i s'abracen, cridant: «¡Avui va a llegir don Carlos!»,
mentre l'Empresa gemega: «No portarà més que un acte!»
Escriu poc i bo. Si encerta és una mina:
corre l'or a taquilla en forma de cent plens.
Mes quan s'equivoca s'arma una sarracina
de XNUMX sarraïns.
«Li riu l'ànima a aquest home!» -he sentit sempre jo
a l'ocupar el meu lloc a les nits d'estrena.
«Li riu l'ànima a aquest home.» Li riu l'ànima ... Bé!
Ha de riure-li l'ànima, perquè la cara, no.

***

PARÍS