Retrat d'Emilia Pardo Bazán. Per Joaquim Sorolla.
Emilia Pardo Bazan moria un dia com avui de fa 100 anys. La seva figura és un dels majors exponents no només literaris, sinó culturals en general a cavall entre els segles XIX i XX. Potser el seu major reconeixement i fama vénen per la seva obra Els pazos d'Ulloa, però va tocar tots els pals, des del naturalisme fins al realisme, passant per la novel·la curta, el relat, els articles periodístics i els contes. És d'alguns d'aquests d'entre els que faig una selecció de fragments com a lectura per a recordar-la.
Contes d'amor
El cor perdut
Anant XNUMX tardecita de passeig pels carrers de la ciutat, vaig veure a terra un objecte vermell; em vaig baixar: era un sagnant i viu cor que vaig recollir amb cura. «Ha d'haver-li perdut alguna dona», vaig pensar a l'observar la blancor i delicadesa de la tendra víscera, que, al el contacte dels meus dits, bategava com si estigués dins el pit del seu amo. El vaig embolicar amb cura dins d'un blanc drap, el vaig abrigar, el vaig amagar sota la meva roba, i em vaig dedicar a esbrinar qui era la dona que havia perdut el cor al carrer. Per indagar millor, vaig adquirir uns meravellosos ulleres que permetien veure, a l'mitjançant el cosset, de la roba interior, de la carn i de les costelles -com per aquests reliquiaris que són el bust d'una santa i tenen al pit una finestreta de vidre -, el lloc que ocupa el cor.
la sirena
No és possible pintar la cura i desvetllament amb que la ratona mare va atendre a la seva ventrada de ratolins. Gordos i lluços de riu els va criar, i alegres i eixerits, i amb un pelatge cendrós tan brillant que donava goig; i no volent deixar el diví per l'humà, va prodigar als seus plançons avisos morals, savis i rectes, i els va posar en guàrdia contra les insídies i perills de l'murri món. «Seran uns ratolins de seny i bon judici», deia per a si la ratona, a l'veure cuan atentament la sentien i com frunzien plàcidament el hociquillo en senyal de gustosa aprovació.
Mas jo us explicaré aquí, molt en secret, que els ratolins es mostraven tan formals perquè encara no havien tret el cap fora de l'forat on els complimentava la seva mare. Practicada en el tronc d'un arbre cau, els acollia a meravella, i era abrigada a l'hivern i fresca a l'estiu, tova sempre, i tan oculta, que els xiquets de l'escola ni sospitaven que hi habités una família ratonil.
Contes d'interiors
D'un niu
Havent d'anar a Madrid per a la gestió d'un assumpte important, d'aquests en què es travessen interessos considerables i que obliguen a passar-se mesos netejant la pols als bancs de les avantsales amb els fondillos de pantalons, em vaig informar d'una casa d'hostes barata, i en ella em vaig acomodar en una sala «decent», amb vistes al carrer de Preciados.
Van intentar els companys de taula rodona que s'establís entre nosaltres aquesta familiaritat de mal gust, aquest tiroteig de bromes i disputes que sol degenerar en veritable importunitat o en grolleria franca. Jo em vaig ficar a la closca. L'únic hoste que demostrava reserva era un noi com d'uns vint anys, molt taciturn, que es deia Demetrio Lasús. Arribava sempre tard a la taula, es retirava d'hora, menjava poc, de través; bevia aigua, responia amb bona educació, però no buscava la xerrameca ni apareixia mai preguntaire ni tafaner, i aquestes qualitats em van infondre simpatia.
contes sacroprofanos
La moneda de l'món
Hi havia un emperador (no sempre hem de dir un rei) i tenia un sol fill, bo com el bon pa, candorós com una donzella (de les que són candoroses) i amb l'ànima curulla d'esperances lisonjeras i de creences molt tendres i dolços. Ni l'ombra d'un dubte, ni el més lleuger indici d'escepticisme entelava l'esperit juvenil i pur de el príncep, que amb els braços oberts a la Humanitat, el somriure als llavis i la fe en el cor, hollaba un camí de flors.
No obstant això, a sa majestat imperial, que era, és clar, més entrada en anys que la seva altesa, i tenia, com sol dir-se, més retorçat l'ullal, li molestava que el seu fill únic cregués tan a puny tancat a la bondat, lleialtat i adhesió de totes quantes persones trobava per aquí. Per tal de prevenir contra els perills de tan cega confiança, va consultar als dos o tres bruixots saberuts més renom del seu imperi, que van regirar llibrots, van aixecar figures, van treure horòscops i van trencar prediccions; fet la qual cosa, va cridar a el príncep, i el va advertir, en prudent i molt concertat discurs, que moderés aquella propensió a jutjar bé de tots, i tingués entès que el món no és sinó un vast camp de batalla on lluiten interessos contra interessos i passions contra passions, i que, segons el parer de molt famosos filòsofs antics, l'home és llop per a l'home.
Font: Albalearning