Ahir va ser el 150 aniversari del naixement d'Edmond Eugene Alexis Rostand a Marsella. Però també en aquest 2018 es compleix el centenari de la seva mort en París. Així que França ho ha declarat any de commemoració nacional d'aquest autor i entre les celebracions hi ha el Festival Edmond Rostand a la seva ciutat natal.
I tots coneixem a la criatura literària més famosa sortida de la seva ploma, Cyrano de Bergerac. Però va escriure més obres com Chantecler, Una peça de teatre on els personatges són animals, o L'Aiglon, un drama en el qual Rostand sobre la figura de Napoleó i contra els horrors de la guerra. avui record a Rostand llegint una mica a el gran Cyrano.
Edmond Rostand
Rostand va créixer en el si d'una família rica i cultivada. Va estudiar Dret però no va exercir mai l'advocacia i es va dedicar a la literatura. El 1890 va publicar un volum de poemes, Les musardises, que no va obtenir acceptació a l'igual que el seu següent obra de 1891, Les Deux Pierrots. Sí collir gran èxit la seva comèdia en vers els noveleros, Que va representar el 1894 la Comédie Française. Després va escriure dues peces per a l'actriu Sarah Bernhardt: La princesa llunyana y la Samaritana.
Va ser al desembre de 1897 quan es va representar Cyrano de Bergerac, El valent mosqueter dotat d'una descomunal nas, que va ser un triomf total. Aquest drama en vers està ambientat a la França de el segle XVII i ens presenta a l'poeta i espadatxí secretament enamorat de la seva bella cosina Roxana. Cyrano no s'atreveix a declarar-li el seu amor a causa de la seva lletjor i per por de ser rebutjat. Però ajudarà a un jove cadet, Christian de Neuvillette, A conquerir a Roxana dictant cartes i frases que a el menys li serveixen per expressar aquesta passió.
La seva següent obra, titulada el Aguiló, En el primer any de segle XX, va obtenir un èxit semblant. Així va poder ingressar a l'Acadèmia Francesa als trenta-tres anys. Va viure a País Basc ia París, Però es va retirar finalment a país basc-francès quan va emmalaltir de pulmonia. El 1910 es va estrenar Chantecler. Les publicades ja pòstumament el 1921 van ser L'última nit de don Joan i els poemes que va escriure inspirat en la Primera Guerra Mundial.
Cyrano a les taules ara
Perquè el passat 15 de març es va estrenar l'enèsim muntatge de Cyrano de Bergerac en el Teatre Reina Victoria de Madrid. la protagonitzen José Luis Gil, Ana Ruiz, Àlex Gadea, Rocío Calvo, Carlos Heredia, Ricardo Jove i Nacho Rubio, amb direcció de Alberto Castrillo-Ferrer.
Cyrano de Bergerac - Fragments
Hi ha tants moments, frases i fragments que és molt difícil escollir, però em quedaré amb el magnífic monòleg de No, gràcies i aquesta definició de petó per Roxana.
No, gràcies
¿I què he de fer?
¿Buscar-me un valedor poderós, un bon amo, i a l'igual que l'heura, que s'enrosca en un ram buscant a casa dels altres protecció i reforç, enfilar amb estratagemes, en comptes de amb esforç?
No, gràcies.
Ser esclau, com tants ho són, d'algun home important? ¿Servir de bufó amb la vil pretensió que algun vers meu dibuixi un somriure a la cara ombrívol?
No, gràcies.
O empassar-me cada matí un gripau, portar el pit enfonsat, la roba feta un parrac de tant agenollar-me amb aire servicial?
¿Sobreviure a costa de la meva espina dorsal?
No, gràcies.
¿Ser com aquests que veieu a Déu pregant -oh, hipòcrites malditos- i el mall donant? ¿I que, amb l'esperança d'alguna sinecura, atufan amb encens a qui se'ls procura?
No gràcies.
¿Arrossegar de saló en saló fins veure perdut en la meva pròpia ambició? O navegar amb rems fets de madrigals i, per vent, el sospir de donzelles banals?
No gràcies.
Publicar posant jo els diners de la meva pròpia butxaca?
Moltes gràcies, no vull.
¿Fer-me nomenar papa a aquestes chirigotas que en els cafès celebren, reunits, els idiotes?
No gràcies.
¿Desvivirme per forjar-un nom que tingui el divinitzat el que no té d'home?
No, gràcies.
¿Afiliar-me a un club de titelles? ¿Voler tant sí sortir a les gasetes? ¿I dir-me a mi mateix: no hi ha res que em import per tal que la meva enginy es cotitzi en la Cort?
No, gràcies.
Ser poruc? ¿Calculador? ¿Covard? ¿Tenir amb mil visites ocupada la tarda? ¿Utilitzar la meva ploma per escriure fal·làcies?
No gràcies, company. La resposta és: no gràcies.
Cantar, somiar, en canvi. Estar sol, ser lliure.
Que els meus ulls destellen i la meva gola vibri.
Posar-me, si em plau, el barret a l'inrevés,
batirme per capritx o fer un entremès.
Treballar sense afany de glòria o de fortuna.
Imaginar que marxo a conquerir la Lluna.
No escriure mai res que no rime amb mi i dir-me, modest:
ah, el meu petit amic, que et siguin suficients les fulles, les flors i les fruites,
sempre que en el teu jardí sigui on les recullis.
I si per sort un dia aconsegueixes la glòria així,
no hauràs de donar-li a l'Cèsar el que ell no et va donar a tu.
Que al teu mèrit donaves el teu ventura, no a creix,
i en resum, que fent el que no fa l'heura,
tot i que et falta la robustesa de l'roure,
el que perdis de gran, no et falti de noble.
********
petó
... què és, senyora, un petó?
ROXANA
Sou vós?
CYRÀ:
Jo sóc.
ROXANA:
I parleu de ... d'un ...
CYRÀ:
Petó.
Dolç fos el vocable en la vostra boca,
mes no ho pronuncieu. Si us crema el llavi,
¿Què no faria l'acció? Sigueu generosa,
Venceu vostre por ... sense adonar-vos.
Ha poc us deslizasteis sense angoixa
del riure a l'sospir i de l'sospir
a l'plor ... Deslizaos més ara
i arribareu a l'petó sense notar-ho,
ja que la distància entre tots dos és tan poca
que un sol calfred els separa.
ROXANA:
Calleu!
CYRÀ:
A la fi i al el cap, ¿què és, senyora,
un petó? Un jurament fet a prop;
un subratllat de color rosa
que a l'verb estimar afegeixen; un secret
que confon l'oïda amb la boca;
una declaració que es confirma;
una oferta que el llavi corrobora;
un instant que té alguna cosa d'etern
i passa com abella remorosa;
una comunió segellada sobre
de l'calze d'una flor; sublim forma
d'assaborir l'ànima a flor de llavi
i aspirar de l'amor tot l'aroma.