Dámaso Alonso. 5 sonets en el 30 aniversari de la seva mort

Retrat de Dámaso Alonso. Per Hernán Cortés. Conservat a la RAE.

Dámaso Alonso moria un dia com avui a Madrid, ciutat en la qual també va néixer, fa ja 30 anys. Poeta, professor, assagista, lingüista i crític literari, va ser membre destacat de la Generació del 27 i també director de la Reial Acadèmia Espanyola. Va obtenir el Premi Cervantes el 1978. Així que per recordar-ho, aquests són 5 sonets escollits de la seva obra.

Dámaso Alonso 

Encara que la seva infància va transcórrer a Astúries, es va llicenciar en Dret i Filosofia i Lletres a Madrid. Va compartir estudis a la Residència d'Estudiants i va formar part d'aquesta generació única d'artistes, escriptors i poetes que va ser la Generació de el 27. Va ensenyar en diverses universitats estrangeres com Berlín, Cambridge, Oxford o Stanford. Aquí va ser professor a les universitats de València, Barcelona i Madrid.

Su obra és variada i uneix títols de creació literària amb altres d'història i crítica. va ser també traductor de James Joyce. Va entrar a la RAE el 1945 i va arribar a dirigir-la des de 1968 a 1982. Entre la seva obra poètica destaquen: poemes purs, El vent i el vers, Fills de la ira, Home i Déu o Goigs de la vista.

5 sonets

Amor

¡Primavera ferotge! Va la meva tendresa
per les més profundes venes vessada,
fresc Hontanar, i fúria desvetllada,
que a extenuant esglai s'afanya.

Oh què acezar, què bullir, oh, què pressa
de trobar, al turó clausurada,
la nafra vermella de la cova gelada,
i la seva cura més dolça, en la bogeria!

¡Monstre fugaç, espant de la meva vida,
llamp sense llum, oh tu, la meva primavera,
la meva bèstia ferotge, el meu arcàngel fort!

¿Cap a quina hondón ombrívol em convida,
desplegada i astral, la teva cabellera?
Amor. amor, principi de la mort!

***

Ciència d'amor

No ho sé. Només m'arriba, al venero
dels teus ulls, la llòbrega notícia
de déu; només en els teus llavis, la carícia
d'un món en sembrats, d'un celestial graner.

Ets net vidre, o congesta
destructor? No, no sé ... D'aquesta delícia,
jo només sé el seu còsmica avarícia,
el sideral bategar amb que t'estimo.

jo no sé si ets mort o ets vida,
si toco rosa en tu, si toco estrella,
si dic a Déu oa tu quan et dic.

Jonc en l'aigua o sorda pedra ferida,
només sé que la tarda és ampla i bella,
només sé que sóc home i que t'estimo.

***

destrucció imminent

Et trencaré, vareta d'avellaner,
et trencaré potser? Oh tendra vida,
cega passió en verd bull nascuda,
tu, fràgil ser que oprimo amb la meva mà!

Un guspira fugaç, només un lleuger
cruixir en dolç polpa estremida,
i aprendràs, oh branca desvalguda,
quant va poder la mort en un estiu.

Mas, no; et deixaré ... Juga en el vent,
fins que perdis, a la tardor agut,
el teu verd frenesí, full després de full.

Dóna'm la tardor també, Senyor, que sento
no sé què profund cruixir, què espant mut.
Atura, oh Déu, la teva flamarada vermella.

***

dones

Oh, blancor. Qui va posar en les nostres vides
de frenètiques bèsties abismals
aquest claror de llums siderals,
aquestes neus, amb son enardecidas?

Oh dolços bestioles perseguides.
Oh ters frec. Oh signes zenitals.
Oh músiques. Oh flames. Oh vidres.
Oh veles altes, de la mar sorgides.

Ai, tímids fulgors, orto pur,
qui us va dur a aquest pit d'home dur,
a aquest negre fragor d'odi i oblit?

Dolços espectres, núvols, flors vanes ...
Oh tendres ombres, vagament humanes,
tristos dones, d'aire o d'gemec!

***

Pregària per la bellesa d'una noia

Tu li vas donar aquesta ardent simetria
dels llavis, amb brasa de la teva fondària,
i en dues enormes llits de negror,
avencs d'infinitud, llum del teu dia;

aquests embalums de neu, que bullia
a l'soliviar de el lli la finor,
i, prodigis d'exacta arquitectura,
dues columnes que canten la teva harmonia.

Ai, tu, Senyor, li vas donar aquesta vessant
que en un àlep dolça es vessa,
mel secreta en el fum entredorado.

A què la teva poderosa mà espera?
Mortal bellesa eternitat reclama.
Dóna-li l'eternitat que li has negat!


Sigues el primer a comentar

Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*

  1. Responsable de les dades: Miguel Ángel Gatón
  2. Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
  3. Legitimació: El teu consentiment
  4. Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
  5. Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
  6. Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.