Si alguna cosa ens explica la història (i per desgràcia, el present de molts països encara) és que la dona ha estat tractada injustament i amb molts menys drets que els homes al llarg de el temps. Per aquest simple fet, es mereixen ser recordades, totes elles, però en aquest cas, i sobretot en aquest bloc que ens ocupa, ho farem amb les dones escriptores.
Algunes es van rebel·lar contra la injustícia imposada, altres es van camuflar sota pseudònims masculins per poder escriure i que se li publiquessin obres d'igual o major qualitat que les de molts col·legues masculins, unes altres van ser tocades per la vareta de la sort i van poder viure d'això ... sigui quina sigui la història d'aquestes dones escriptores, aquí us portem 25 de les seves frases. De les cites i experiències viscudes per altres es pot aprendre molt. Et sentiràs identificat / a amb alguna d'elles? Més tard ens ho comptes ...
En boca i mans femenines
- «No hi ha barrera, pany, ni forrellat que puguis imposar a la llibertat de la meva ment». (Virgínia Woolf).
- «La felicitat en el matrimoni és una qüestió de pura sort». (Jane Austen).
- «No naixem com a dona, sinó que ens convertim en una». (Simone de Beauvoir).
- «No veiem les coses com són realment, sinó que més aviat les veiem com som nosaltres». (Anaïs Nin).
- «El món cal fabricárselo un mateix, cal crear esglaons que et pugin, que et treguin de el pou. Cal inventar la vida perquè acaba sent veritat ». (Ana Maria Matute).
- «No hi ha pitjor error en la vida a veure o escoltar les obres d'art en un moment inoportú. Per a molts, Shakespeare es va fer malbé només per haver-ho estudiat a l'escola ». (Agatha Christie).
- «On hi hagi un arbre que plantar, plántalo tu. On hi hagi un error que esmenar, enmiéndalo tu. On hi hagi un esforç que tots esquiven, fes-ho tu. Sigues tu el que aparta la pedra de el camí ». (Gabriela Mistral).
- «Escriure per a mi no és una professió, ni tan sols una vocació. És una manera d'estar al món, de ser, no es pot fer una altra cosa. Es és escriptor. Bo o dolent, ja és una altra qüestió ». (Ana Maria Matute).
- «Si no em podeu donar poesia, ¿em podeu donar ciència poètica?». (Ada Lovelace).
- «Van col·locar una tapa hermètica sobre la realitat i van deixar que baix fermentés un brou atroç, ajuntant tanta pressió que quan esclatés no hauria màquines de guerra ni soldat suficients per controlar-». (Isabel Allende).
- «Per això serveixen els somnis no? Per ensenyar-nos fins on podem arribar ». (Laura Gallego).
- «S'ha de ser molt valent per demanar ajuda, Saps? Però cal ser encara més valent per acceptar-la ». (Almudena Grans).
- «La gent que viatja al metro de Nova York porta sempre els ulls posats en el buit, com si fossin ocells dissecats». (Carmen Martín Gaite).
- «L'amor és alguna cosa més enllà d'una petita passió o d'una gran, és més ... És el que traspassa aquesta passió, el que queda en l'ànima de bo, si alguna cosa queda, quan el desig, el dolor, l'ànsia han passat ». (Carmen Laforet).
- «El que l'ànima fa pel seu cos és el que l'artista fa pel seu poble». (Gabriela Mistral).
- «L'amor és una il·lusió, una història que una construeix en la seva ment, conscient tot el temps que no és veritat, i per això posa cura en no destruir la il·lusió». (Virginia Woolf).
- «Suposo que ens donen més morbo les coses dolentes, les imatges de violència. Ens fan sentir segurs a les nostres cases i còmodes en les nostres vides, o ens enfonsen en la misèria i ens reafirmen en la nostra creença que el món és una merda ». (Laura Gallego).
- «En la foscor, les coses que ens envolten no semblen més reals que els somnis». (Murasaki Shikibo).
- «Ja no sóc capaç d'aturar aquesta història, com no puc aturar el transcurs de el temps. No sóc prou romàntica com per imaginar que la història mateixa és qui desitja ser explicada, però sí prou honesta com per saber que vull explicar-la jo ». (Kate Morton).
- «He conegut a molta gent al llarg de la meva vida que en nom de guanyar diners per viure, s'ho prenen tan seriosament que s'obliden de viure». (Carmen Martin Gaite).
- «Al meu entendre, les paraules són la nostra font més gran de màgia i són capaços de danyar i curar a algú». (JK Rowling).
- «Un bon escriptor pot escriure sobre qualsevol cosa i pot fer literatura de qualsevol tema i un mal escriptor no té aquesta capacitat». (Almudena Grans).
- «Les dones observen d'una manera inconscient mil detalls íntims, sense saber el que fan. Els seus subconscients barregen aquestes cosetes unes amb les altres i d'això en diuen intuïció ». (Agatha Christie).
- «No crec en la por. La por ho han inventat els homes per endur tots els diners i els millors treballs ». (Marian Keyes).
- «Ser maleït és saber que el teu discurs no pot tenir ressò, perquè no hi ha orelles que arribin a entendre't. En això s'assembla a la bogeria ». (Rose Montero).
Gabriela Mistral diu: «On hi hagi un esforç que tots esquiven, fes-ho tu. Sigues tu qui aparta la pedra del camí».
Jo Don Quixot de Manresa dic: «Qui acorda l'inacordable és record, record universal i etern, vaja pedra enorme!
Quevedo diu: L'escriptura immensa i la lliçó curta, ningú trigaria a llegir-la i acabés d'estudiar-la
Es pot interpretar que el curt es llegeix més que centenars de pagines (Gracian i Nietzsche sonaven amb text curt d'altíssima intensitat) i que la immensa escriptura té tantes branques que no s'acaba l'estudi