21 de març: Dia Mundial de la Poesia

Avui dia 21 de març se celebra el Dia Mundial de la Poesia però, sabeu com va començar tot? Sabíeu que abans només es considerava poesia a aquella formació literària en què a més d'escriure en vers, existia rima? Avui dia podem gaudir de molts tipus de poesies diferents, però com passa també amb moltes altres coses, no sempre va ser així.

Analitzant la poesia

La poesia és la literatura en vers i reuneix una sèrie de característiques que la diferencien notablement de el llenguatge comú i col·loquial. Les seves característiques són les següents:

  • La disposició gràfica i les pauses: La poesia s'escriu en una sèrie d'unitats anomenades versos. Cadascun d'aquests versos ocupa una línia independent, i a la fi de cada vers, hi ha una pausa que cal fer a l'hora de llegir-lo
  • El ritme: En la poesia té un paper fonamental la musicalitat. A això li direm ritme. Aquesta sensació musical al vers es basa en la repetició de diversos elements que constitueixen la mètrica de la poesia. Els més destacables són: la mesura dels versos, l'accent i la rima.

Mesura dels versos

Sovint, els poetes procuren que els versos dels seus poemes tinguin un nombre de síl·labes determinat. La repetició d'aquest sistema de síl·labes crea certa composició rítmica que aporta una mica de musicalitat a el text quan es llegeix.

l'accent

La reiteració de l'accent fònic en les mateixes síl·labes de cada vers crea també una impressió rítmica. No cal que es repeteixi en tots i cada un dels versos perquè es produeixi musicalitat.

la rima

Cridem rima a la repetició de sons a la fin de dos o més versos. Si aquesta reiteració afecta tots els sons des d'última vocal tònica de el vers, la rima és consonant. Si afecta només a les vocals i no a les consonants, la rima és assonant.

D'altra banda, què són aquestes lletres que es col·loquen a la banda de cada vers? Aquestes lletres es posen quan anem a analitzar el sistema mètric que té un poema i únicament es posarà en els versos que rimen. La lletra és minúscula quan el vers té 8 menys síl·labes. Serà majúscula per tant quan tingui 9 o més síl·labes. En aquells versos que no rimen es posarà una ratlla.

La majoria de poemes actuals tenen rima lliure però antigament tots o gairebé tots els poemes que s'escrivien rimaban en alguns dels seus versos. Això sumava un grau més de dificultat a la creació literària, ja que el poeta havia de buscar paraules que rimasen i adaptar-les a la seva composició.

Llibres de poesia recomanats

En el Dia Mundial de la Poesia volem aprofitar per recomanar-alguns llibres de poemes que poden agradar-. Actualment, no es valoren tant com les novel·les i altres escrits en prosa, però ni la seva qualitat és inferior ni la seva creació és més fàcil ...

  • Qualsevol llibre de poemes que pugueu llegir de Mario Benedetti, Pablo Neruda, Bécquer, Juan Ramón Jiménez, Federico García Lorca, César Vallejo, Gabriela Mistral o Jaime Gil de Biedma, Són super recomanats per nosaltres. Són clàssics pel que és bo perdre en algun moment de la vida.
  • «Amor i fàstic» de Srta. Bebi: Si ets jove i t'agrada la poesia, aquest llibre pot agradar i molt. Està editat per edicions Frida i té 202 pàgines. Temes com el feminisme, la joventut, els prejudicis, etc., es donen cabuda entre vers i vers.
  • «La trista història del teu cos sobre el meu» de Marwan: Es tracta d'un llibre on es parla de "territoris afectius" i "territoris socials", de el desig de millorar i de el desig carnal, de la dificultat de tenir veritat i comprensió entre dos, i per extensió, de la tristament llunyana justícia social . Un llibre bastant recomanat si vols gaudir de bona i actual poesia.
  • «El silenci de les bèsties» de Unai Velasco: L'autor ha aconseguit el Premi Nacional de Poesia Jove i sobre ell, el jurat va dir el següent: «Un llibre innovador, que aposta per una poesia crítica en què la ironia no està renyida amb apunts avantguardistes i amb sòlids referents culturals i literari».

Selecció de dos poemes

És difícil escriure un article dedicat a el Dia Mundial de la Poesia i no escriure alguna que altra poesia com a tal. Us deixo amb dos que m'encanten:

Va ser possible que jo no et sabés
a prop meu, perdut en les mirades?

Els ulls em feien mal d'esperar.
Vas passar.

Si apareixent llavors
m'haguessis revelat
el país veritable en què habitaves!

però vas passar
com un Déu destruït.

Sola, després, del negre sorgia
la teva mirada.

(Jaime Gil de Biedma)

Enderroquen gegants dels boscos per fer un dorment,
enderroquen els instints com flors,
desitjos com estrelles
per fer només un home amb el seu estigma d'home.

Que enderroquin també imperis d'una nit,
monarquies d'un petó,
no vol dir res;
que enderroquin els ulls, que enderroquin les mans com estàtues
buides.

Mas aquest amor tancat per veure només la seva forma,
la seva forma entre les boires escarlata,
vol imposar la vida, com la tardor ascendint tantes
hojas
cap a l'últim cel,
on estrelles
seus llavis donen altres estrelles,
on els meus ulls, aquests ulls,
es desperten en un altre.

(Luis Cernuda)


Sigues el primer a comentar

Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*

  1. Responsable de les dades: Miguel Ángel Gatón
  2. Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
  3. Legitimació: El teu consentiment
  4. Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
  5. Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
  6. Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.