L'estret de Gibraltar, escenari de Lluny de l'Cor, la nova entrega de Vila i Chamorro.
Encara que Vila i Chamorro no han envellit tant com anys han passat des d'aquella primera entrega de El llunyà país dels estanys el 1998, si hi ha entre elles prou temps i, sobretot, moltes vivències com perquè cada dia se'ls noti més reflexius, més madurs i menys impulsius: Lluny de l'Cor és la lliurament número 11 de la sèrie. Silva creix en cadascuna d'elles com a escriptor i amb ell els seus personatges.
«Potser el major repte de l'art de viure consisteixi en haver descobert una manera de seguir calat als dies quan la vida comença a enviar-te senyals que has començat a ser-li prescindible.»
Així comença Lluny de l'Cor, en paraules de Bevilacqua, Vila, ara subtinent de la Guàrdia Civil.
Lluny de l'Cor: La trama.
En aquesta nova aventura, s'enfronten a un món molt similar i molt diferent a què ho feien quan tots dos eren molt més novells en la guàrdia civil, Rubén Vila, sergent, Virginia Chamorro, guàrdia acabada de sortir de l'acadèmia. Ambientada a Cadis, a San Roque, Sotogrande, La Línia de la concepció i Gibraltar, Uns llocs on la geografia i la política permeten que el narcotràfic persisteixi generació rere generació com si allà s'hagués parat el temps.
«S'han criat en un entorn i una cultura on els diners ho és tot: el poder, el prestigi, el salconduit per portar la vida que qualsevol enveja.»
Al seu costat, a la seva ombra, executat a les terres britàniques de Gibraltar, el blanqueig de diners. Silva ens mostra com les coses també han canviat, sinó en el fons, a l'almenys en la forma de fer-ho. amb el diners virtuals com a eix d'unió de la història, Vila i Chamorro s'enfronten a una desaparició envoltada en bitcoins, robatori de capacitat de processament i suplantació d'identitats digitals.
«Una de les moltes raons per posar d'una vegada en marxa una jurisdicció especialitzada en cibercrim, però ja ho sabeu: si es tracta de la justícia, ni l'important ni el que és urgent s'atenen.»
Els delictes en un món cada vegada més digital:
Els informàtics de la guàrdia civil tenen en Lluny de l'Cor un pes en la resolució de conflictes d'acord amb el moment social que vivim, que no haguessin imaginat la parella més famosa de l'Cos quan van sortir de l'acadèmia.
Bitcoins, suplantació d'identitat digital, robatori de capacitat de processos i blanqueig de diners formen la trama de Lluny de l'Cor.
Lorenzo Silva és qui és i no pot evitar alguna pulla política però que no entorpeix en absolut el bon ritme de la trama.
«A veure, vosaltres dos, si voleu dedicar-vos a fer reformes legals, demaneu l'excedència i us presenteu a les properes eleccions amb una llista de rastaflautes.»
Els protagonistes:
Un cop més Vila i Chamorro, entretenen, enganxen, més si és possible, que en els seus inicis. el aplom i la perseverança de Chamorro, Juntament amb la filosofia resignada de Vila, Ens fan reflexionar alhora que devorem la història per saber qui és el més dolent dels dolents.
«Encara que a partir de cert moment la vida és això, tota l'estona: enfrontar-te amb versions de tu mateix que mai vas preveure i que no saps com cony explicar-li a l'xaval que segueix aquí, amagat en algun lloc.»
Vila segueix sent qui és, però molt més temperat, segueix amb les seves reflexions filosòfiques:
«Moderar l'ambició és la meitat de la felicitat.»
Continua pintant soldadets de plom derrotats:
«El tedi envileix» li diu Bevilacqua a la seva mare.
Y tots dos segueixen sent dues ànimes solitàries a les quals les relacions de parella no els surten bé.
«Hi ha coses que deixen de ser perquè simplement no havien de seguir sent i respecte d'elles tan inoportú és el rancor com qualsevol forma d'enyorança.»
Els inicis de Vila i Chamorro.
Alguns editors no van encertar quan van rebutjar publicar aquella primera història dels dos guàrdies civils, El llunyà país dels estanys. És molt fàcil veure-ho clar avui, després de vint entregues i dos milions de llibres venuts, Però la veritat és que ningú sap predir el futur per molt editors que siguin.
Avui, la novel·la negra espanyola no seria la mateixa sense Lorenzo Silva, la visió que tenen els lectors de la guàrdia civil és molt més propera gràcies a Vila, a Chamorro i als companys que els acompanyen en cada cas.
Com diu el propi Rubén Bevilacqua:
«La vida, en compensació per tot el que et va llevant, des de la innocència fins el vigor de la joventut, et facilita no només altres eines sinó l'aplom per usar-les, i per fer-ho més d'una manera que no resulti massa infame.»