Descoberts 13 nous versos per Ulisses i la seva Odissea, d'Homer.

Va ser el passat mes de juliol en Olimpia (Grècia). Es va trobar una placa d'argila, Datada en l'època romana, que conserva 13 nous versos de la Odissea d'Homer, Concretament la conversa d'Odiseo (l'Ulisses en la seva versió llatina) amb Eumeu, el seu criat i porquer. Amb motiu d'aquesta troballa, considerat importantíssim pel seu valor tant arqueològic i històric com literari, repàs una mica una de les més fonamentals obres de la literatura no només clàssica sinó universal.

el descobriment

La troballa d'aquesta placa d'argila ha tingut lloc en el marc de el projecte d'investigació denominat L'espai multidimensional d'Olimpia, Al voltant de l' santuari de Zeus. Treballava la direcció de l'Eforato d'Antiguitats de la Élide, amb la col·laboració de l'Institut Arqueològic Alemany. Al lloc, amb restes d'època romana, es va trobar aquesta placa amb una inscripció gravada en grec que, després de la seva anàlisi, conserva 13 versos de la Odissea d'Homer. L'han datat abans de segle III dC

Homer i les seves coses

Els que en l'antic BUP vam estudiar lletres pures i teníem les assignatura de Llatí i Grec coneixem bé a Homer. Vam aprendre grec clàssic (una miqueta a el menys) amb ell i els seus Aquil·les, Hèctor, Paris, Helena, Príam, Odisseu, Telèmac, Penèlope, Circe o Caribdis.

Hi va haver qui després seguim amb el grec un parell de cursos més a la universitat, així que ens vam fer bastant col·legues de tots. però il origen del seu suposat autor, Homer, segueix entre tenebres de realitat i mite, com les seves obres, la Ilíada i la Odissea. Jo em segueixo quedant amb aquesta última. Potser perquè em va semblar més entretinguda que les guerres troianes o perquè el timeo Danaos et dona rents de la Eneida de Virgili, que traduïa en Llatí a l'una que declinava l'aorist grec es em va ennuegar a la primera.

Però estic mentint. Els lectors d'una edat tenim un primer acostament a aquesta Odissea en aquell Ulisses 31 de dibuixos animats japonesos, que barrejava deliciosament el més remot passat de mites i literatura grecs amb el futur més llunyà de naus espacials i mons galàctics.

Després hi ha hagut altres versions, també de dibuixos animats, o potser la més coneguda és aquesta versió, De 1997, que protagonitzen Armand Assante, Greta Scacchi, Isabella Rossellini i Jeroen Krabbe, Entre d'altres. I els lectors de generacions més joves tenen un referent proper de la Ilíada (Encara que bastant millorable) en Troia, La pel·lícula de 2004, dirigida per Wolfgang petersen i amb les cares de Brad Pitt, Eric Bana, Sean Bean i Orlando Bloom entre els seus intèrprets. Però hi ha moltes més.

l'Odissea

Es creu que va ser composta en el segle VIII a. C. Amb estructura en 24 cants, Comença a meitat de la història, explicant els fets anteriors mitjançant records o narracions de l'propi Odisseu. Està dividit en tres parts. a la Telemàquia (Cants de l'I a l'IV) es descriu la situació d'Ítaca amb l'absència del seu rei, el sofriment de Telèmac (Fill d'Odisseu) i Penélope (La seva dona) a causa dels pretendents, i com el jove emprèn un viatge a la recerca del seu pare.

En el retorn d'Odisseu (Cants de l'V a la XII) Odisseu arriba a la cort del rei Alcínous on compte totes les seves vivències des que va sortir de Troia. Finalment, en la venjança d'Odisseu (Cants de l'XIII a l'XXIV), es descriu el retorn a Ítaca, El reconeixement per algun dels seus esclaus i el seu fill, i com Odisseu es venja dels pretendents matant-los a tots. Després Odisseu és reconegut per la seva esposa i recupera el seu regne. A la fin se signa la pau entre tots els itacenses.

fragments

• «Parla-me, oh Musa, d'aquell home de multiforme enginy que, després de destruir la sacra ciutat de Troia, va caminar peregrinant llarguíssim temps, va veure les poblacions i va conèixer els costums de molts homes i va patir en el seu ànim gran nombre de treballs en la seva navegació pel ponto, quant procurava salvar la seva vida i la tornada dels seus companys a la pàtria. Mas ni així va poder lliurar, com desitjava, i tots van morir per les seves pròpies bogeries, ¡Insensats! Comiéronse les vaques de el Sol, fill d'Hiperión; el qual no va permetre que els arribés el dia de la tornada. Oh deessa filla de Zeus !, explica'ns encara que no sigui més que una part d'aquestes coses. »
• «I els déus et concedeixin fa en el teu cor anhelis: marit, família i feliç concòrdia, ja que no hi ha res millor ni més útil que el que governin casa el marit i la dona amb ànim d'acord, la qual cosa produeix gran pena als seus enemics i alegria a qui els volen, i són ells els que més aprecien els seus avantatges. »
• «Contats són els fills que s'assemblen als seus pares, els més surten pitjors, i tan sols alguns dels avantatgen.»
• «La mort és una cosa que ve a tots els homes per igual. Ni tan sols els déus poden evadir d'un home a què estimen, una vegada que la destructiva perdició de la igualadora mort aquesta sobre ells. »
• «Els déus no atorguen gràcies de totes les maneres en els homes, ni en alçada ni en intel·ligència ni eloqüència, però hi ha un tipus d'home, menys dotat en bellesa ... però els déus han posat bellesa en les seves paraules, i ells mirant cap a ell plens d'alegria, i ell els parla sense vacil·lar guanyant modèstia, i brilla entre aquells que s'han reunit, i la gent ho veu com un déu quan va per la ciutat. »
• «Seràs el primer en anar a les sirenes, que són encantadores de tot el gènere humà i de qualsevol que es creui en el seu camí, i aquest home que sense sospita s'acosti i escolti el cant de les sirenes no té oportunitat cap de tornar a casa i gaudir de la seva dona i dels seus fills que l'esperen, ja que les sirenes amb la melodia del seu cant li han encantat. »

Font: National Geographic.