Ètica per a Celia és un llibre de filosofia molt accessible i honest de la professora Ana de Miguel. Tracta el posicionament social de la dona i el lloc on ha estat exposada, davant de l'atenta mirada dels altres i sota la qual es troba avui sotmesa. Va ser publicat l'any 2021
Podria ser un llibre feminista, l'autora ho és, però, titllar-lo només d'aquesta manera seria quedar-se molt curt. És un retrat actual, una reflexió molt apropiada per a aquests temps que recull el pensament i la causa per la qual encara avui la dona no pot viure en igualtat completa amb l?home. El coneixies? Ho descobrirem.
Ètica per a Celia
L'ètica i el problema de base
Què és lètica? La RAE la descriu en diverses accepcions i que defineixen aquest concepte com a «conjunt de normes morals que regeixen la conducta de la persona en qualsevol àmbit de la vida», o com a «part de la filosofia que tracta del bé i del fonament dels seus valors ». Les paraules clau serien «moral», «valors» i «conducta».
La conducta de les nenes i les dones ha estat sotmesa als designis dels altres, dels homes i de les dones que les van precedir, incloent a les dones que van ser alliçonades en el seu moment. El patriarcat s'ha perpetuat per homes i dones, i hi estarem la majoria d'acord. Tots formem part del sistema, i aquest sistema i aquesta manera d'alliçonar i continuar una rectitud moral imposada és el que Ana de Miguel tracta de posar de manifest perquè una vegada més la societat s'adoni del problema de base.
La doble veritat
Ana de Miguel parla de la doble veritat. Què és la doble veritat? És una dualitat per els nens i nenes permanentment segregats per la seva educació, obligacions, drets, destinació i socialització. La filòsofa se centra molt en aquest fet. Ja que la socialització de les nenes és totalment diferent de la dels homes, perquè històricament han tingut papers diferents a complir.
S'exposa com la dona ha estat sempre vista a través de l'altre. I qui és l'altre? Tots i totes, homes i dones. La dona ha estat feta per a l'altre. Sota un escrutini permanent, la dona ha estat mare, ha estat esposa, filla, germana, cuidadora, mestressa de casa seva. I Ana de Miguel simple i planament denuncia aquest fet amb un estil molt assequible. Ho posa en context, ho porta a l'actualitat i diu: «mira, aquí ho teniu, lus residus del problema segueixen aquí, canviarem aquesta situació».
La veu d'Ana de Miguel
Ana de Miguel parla de manera contundent, reflexionant sobre qüestions que hi han estat sempre, comentades per altres pensadors, i torna a la càrrega per fer-nos conscients a tots com a societat per responsabilitzar-nos de la nostra part. Perquè tothom afecta. A les dones que el pateixen i perpetuen i als homes que incorren en la desemblança de gèneres de manera activa o que, per contra, la mantenen amb la seva inacció.
El llibre parla de la manca d'empatia que hi ha. És un assaig per al conjunt de la comunitat perquè es dirigeix també als homes que encara no han vist que alguna cosa està fallant en la paritat de la societat pel que fa al joc de rols. Sense la perspectiva de gènere i sense l'empatia necessària, serà molt difícil canviar la balança perquè sigui completament igualitària. Ana de Miguel afirma que la doble veritat ha mutat, especialment les últimes dècades, però no s'ha arribat a extingir.
Aquest llibre és també un desafiament davant dels pensadors de la tradició filosòfica, els artífexs dels quals han estat majoritàriament homes. Però no es perd en reflexions farragoses, sinó que explica de manera fluida l'arrel del problema per prendre consciència. A més, s'esplaia en els diferents aspectes de la invisibilitat de la dona, havent estat ignorada de la vida pública, o vexada com a víctima de violència sexual.
Conclusions
Ètica per a Celia és un llibre que parla dels problemes de la desigualtat històrica entre homes i dones, tocant de manera efectiva i senzilla la qüestió elemental: que no som iguals, perquè no ens han criat de manera igualitària. Els nens havien d'estar fora de casa, ser els proveïdors, ser forts i líders, per a això havien de desenvolupar la seva agressivitat. Les nenes, per contra, van ser criades per ser a casa, a l'atenció de la família i cultivant un caràcter pacífic, amorós que les mantingués allunyades de situacions perilloses.
Això no obstant, tot això pot entrar en evolució i per això de Miguel dóna a la tecla correcta quan parla d'empatia, socialització, moral i igualtat. Es pot canviar tot això; és més, el canvi ha començat. Però perquè aquest sigui definitiu tots han de prendre la seva pròpia part de responsabilitat i unir-se a la solució del problema.
Ana de Miguel tria una ètica per exemplificar de manera pràctica els conceptes més críptics de la filosofia i així entendre-la, i posar-hi mitjans per al canvi. I ho fa també escollint el nom de Celia en una picada d'ullet cap a l'escriptora Elena Fortún.
Algunes notes sobre Ana de Miguel
Ana de Miguel va néixer el 1961 a Santander. Va estudiar Filosofia a la Universitat de Salamanca i és docent a la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid. En aquesta universitat és titular de la matèria Filosofia Moral i Política. També és directora del curs «Història de les Teories Feministes» a la Universitat Complutense de Madrid.
aquesta autora és una investigadora els estudis de la qual se centren en corrents feministes i marxistes. Entre les seves publicacions destaquen els títols: Neoliberalisme sexual: El mite de la lliure elecció (2015), Alejandra Kollontai (2011), el Marxisme i feminisme a Alejandra Kollontai (1993).